Article:Un buen líder es un buen maestro. 16 formas de lograrlo

Quina és la teva opinió? afegiries algun punt més?

http://emprendedoresnews.com/liderazgo/un-buen-lider-es-un-buen-maestro-16-formas-para-lograrlo.html

 

 

Comentarios: 8
  • #8

    Núria Paré (jueves, 13 julio 2017 17:04)

    Després de llegir l'article, considero que tots els punts són importants encara que n'hi ha que són més difícils de posar a la pràctica que d'altres. Ara bé, no està de més aplicar-los en la mesura que creguem convenient, ja que penso que el més important és l'autoreflexió i l'autoanàlisi per millorar dia rere dia.

    Els 16 punts que anomena són lògics i com diria algú, de sentit comú. Tot i així, considero que algun dels exemples, de vegades, són difícils de portar a terme per circumstàncies que no controlem. No dic que no ho fem, sinó que ho podríem fer millor en ràtios més petites, per exemple. Com ara el punt núm. 15 "Evita usar la misma técnica para todos". En una aula tenim una gran diversitat que, evidentment, hem de tractar d'alguna manera. Les estratègies o activitats que proposa les trobo molt encertades, però, continua sent difícil arriba a tothom amb una classe de +25, amb nivells diferents, amb procesos d'aprenentatge diferents i amb necessitats molt i molt variades.

    De totes maneres, i en forma de conclusió, considero que l'article parla de grans veritats que, en la mesura possible, he de tenir en compte en aquesta feina.





  • #7

    Aurora (jueves, 13 julio 2017 07:33)

    Jo puc estar d'acord amb els punts descrits, amb uns més que d'altres, he pogut llegir recomanacions similars que m'han pogut agradar més o menys però vull afegir que la teoria és molts senzilla, la podem tenir molt clara, lo complicat és la aplicar-la.
    Per començar, no és lo mateix parlar, convèncer, motivar… a un grup de treballadors adults (ho comento perquè fa referències a «grans empresaris») que controlen més la subordinació i saben que els hi va el sou o l'acomiadament, que a un grup d'alumnes molt divers tots en una mateixa aula, que van veient passar diferents professors cada hora (secundària), uns alumnes que venen amb una excel·lent predisposició per aprendre i treure bones notes d'altres no tant o molt poc sense cap tipus de motivació per res, poques ganes de treballar; una gran varietat de bagatges emocionals i de valors des de casa, diferents cultures.… el dia dia apreta al docent…

    Si efectivament tenim el manual de les bones pràctiques cap a l'èxit en la professió amb uns punts a aplicar molt lògics i sensats, com és que les classes, doncs, no són més fluides, efectives, excel·lents, si a més, tenim en compte que tots, en definitiva, volem aquests resultats? Què passa? Som els docents que no ho fem bé doncs? Per què? No és tan senzill! ….. Per això estem fent aquest curs, per reflexionar cap sobre un millor lideratge!

  • #6

    Núria (miércoles, 12 julio 2017 12:30)

    He llegit l'article i crec que hi ha moltes coses que encara que sigui de sentit comú, com dieu, es bo recordar-les de tant en tant i poder-hi reflexionar.
    Estic veient en aquest curs que és molt important trobar el temps per poder reflexionar sobre la nostra pràctica.
    Nomès puc dir que hi ha coses que faig i coses que intentarè posar en pràctica i anar incorporant.
    M'agradaria compartir la reflexió sobre un punt concret: el nº4. Los grandes maestros emanan pasión y determinación.
    Hi ha vegades que has de donar matèries que no són les que t'apassionen, ni tan sols hi estàs preparat, com es pot fer això, a curt termini? Avui en dia que hem avançat tant amb la neuropsicologia. Hi ha tècniques per aprendre a apassionar-se?
    Gràcies

  • #5

    Marta (miércoles, 12 julio 2017 10:15)

    Doncs a mi m'ha sorprès sobretot trobar l'article en una revista d'emprenedors. Jo vaig estar treballant en una empresa multinacional uns anys, i el que diu en aquest article dista molt de la realitat empresarial. Però, és clar, s'ha de tenir en compte que parla d'altres països. Algunes de les coses que diu són obvietats que no cal dir (repetició, per exemple, simplicitat), però el seu públic no són els mestres, sinó els empresaris i treballadors. En aquest punt cal dir que cada cultura té una tradició ben diferent. Per exemple, vaig estar un temps vivint a Alemanya i allà es fa molt això de convèncer a tots els teus treballadors de que el que vols fer és el millor, i després tots faran cas i ho faran bé. La nostra cultura és totalment diferent. No sols a nosaltres no se'ns convenç de res (toca fer-ho i prou) sinó que si ens intentessin convèncer d'una cosa que creiem que no és correcte tampoc no entraríem en el debat: pensaríem que el cap mana i s'ha de fer encara que no tingui sentit. En el meu institut han passat coses similars aquest any i puc afirmar que en cap cas els de dalt (equip directiu) han aconseguit convèncer els de baix (professors) de les coses que volien, per tant, en l'últim claustre es va dir que era la nostra obligació (la dels de baix) acatar les ordres. M'hauria agradat que ens intentessin convèncer, però. Resultat: equips desmotivats, fent el que creuen que és una "moda passatgera inútil" que no serveix per res, amb la qual els alumnes no aprendran.
    Llegeixo aquest article en clau empresarial. I per mi les escoles no són empreses. Per altra banda, estic d'acord amb els punts en general.
    Pel que fa al que han comentat alguns companys sobre el fet de ser models dins i fora de l'escola, jo també hi estic d'acord. Crec que no podem estar pregonant una cosa a la classe i després fer el contrari fora (i a sobre davant d'ells). Vulguem o no, amb les nostres accions els estem indicant què és correcte i què no en la nostra societat, i crec que tots ho hem de tenir en compte. Igual de malament trobo el professor que fa acudits masclistes, o "verds", o insulta a altres persones i/o institucions a les seves classes per semblar "guai".

  • #4

    Damián Morales (martes, 11 julio 2017 19:28)

    Buenas tardes:

    «¿Está usted listo para aprender? Siéntese en su pupitre y saque su cuaderno, que la clase va a empezar...». Maravillosa lección de ortografía y estilo la que nos ha brindado el artículo. Si me permitís ser –un poco– sarcástico, le devuelvo la pregunta al responsable de la publicación del artículo: ¿Está usted listo para aprender... a escribir?

    Al margen de estas cuestiones meramente lingüísticas, los 16 puntos se presentan como un recorrido elemental por las nociones que todo docente debe –o debería– tener muy presentes en su día a día. Por cierto, la concesión de Maestra del Año 2001 a la Sra. Forman me parece insuficiente... (¡por Dios!): «Si ellos no se sienten bien, les preparo una taza de té de menta. Si tienen hambre, les doy de comer». Sorprendente, cuando menos.

    De lo demás, destaco que la enseñanza debe proceder del corazón, de nuestro interior, y que nunca paramos de enseñar. Por desgracia, son demasiado habituales los acontecimientos que relata nuestro compañero Oriol: ¿somos conscientes de nuestro trabajo? Somos profesores veinticuatro horas al día, siete días a la semana, todos y cada uno de nuestros años desde que decidimos dedicarnos a la docencia. Debemos demostrar profesionalidad y educación dentro y fuera del aula: en nuestra forma de actuar, nuestras fotografías en las redes sociales, nuestra forma de relacionarnos, de hablar...

    Si quisiera otra forma de vida, cambiaría de trabajo. Un trabajo en el que pudiera bajar la persiana y con ella las preocupaciones. Pero, aquí, en el mundo de la docencia es distinto: por lo menos, yo viviré por y para los alumnos desde el primer día de curso hasta el último en el centro y más allá siempre que me necesiten.

    ¡Buen artículo!

  • #3

    Oriol Dolcet (martes, 11 julio 2017 17:58)

    Hola a tothom!

    Després de llegir els 16 punts, i afirmar, tal com diuen l’Anna i l’Aida, que es desprenen del sentit comú, em dóna la sensació que no sempre es tenen en compte.

    Per una banda, tal com diu el punt 16, els mestres i professors són un referent, i els nens no aprenen només de 9 a 5: s’ha de ser educat i coherent amb els actes de cadascú no només a l’escola. Aquest any, per exemple, encara he vist mestres fumant al peu de la porta d’entrada, algun mestre tocant el clàxon del cotxe com un desesperat perquè un pare havia aparcat en doble fila i no podia marxar,... En fi, situacions que deixen molt que desitjar, venint del nostre col•lectiu.

    Per altra banda, considero que els punts 4 i 8 tenen, en essència, la mateixa naturalesa: Quan un mestre emana passió i determinació òbviament està ensenyant des del cor: és un sentiment que no es pot interpretar. I viceversa, quan hom ensenya des del cor allibera un sentiment de passió que aconsegueix atreure l’atenció de l’infant.

    No obstant això, volia afegir també un parell de punts nous:
    17.- S’ha d’ensenyar als infants i adolescents des de la cultura de l’esforç: el treball diari és el que ens permet superar-nos dia a dia, millorar els coneixements i assolir els objectius proposats.

    18.- S’ha de fer conscients als alumnes de les seves responsabilitats: Aquesta paraula, responsabilitat, no apareix ni una sola vegada en el text però l’alumne responsable és aquell que sap què ha de fer i actua en conseqüència, que quan assoleix l’èxit és gràcies al seu esforç, i que si cau en el fracàs té la capacitat d’assumir que quelcom ha fet malament.

  • #2

    Anna Giménez (martes, 11 julio 2017 08:10)

    Totalment d'acord amb el que diu l'Aida... He anat apuntant algun comentari respecte a tots els punts i m'adono que el que es descriu és la sopa d'all, el sentit comú, que moltes vegades és ben absent de les nostres aules i les nostres vides. Sí que m'agradaria diferenciar els objectius del líder empresarial dels del mestre. Jo vull pensar que aquest darrer vol acompanyar les persones per tal de compartir amb elles coneixements i valors i perquè siguin ciutadans més crítics i més lliures. No tinc tan clar que aquesta sigui sempre la finalitat d'un líder d'aquestes característiques... En aquest text, instruir i educar sembla que es confonen, i no és ben bé el mateix.
    Més reflexions de punts concrets:
    1. Els protagonistes són els alumnes (tot i que el mestre també és coprotagonista, en la mesura que sempre aprèn, sempre hauria d’experimentar en les seves accions educatives).
    6. “Volverlo claro, así pueda ser simple”. D’acord, el mestre ha de donar llum als conceptes i aclarir-los; però això no vol dir que els alumnes no deixin de fer l’esforç d’apropar-se a termes i processos difícils d’entendre, amb els que hauran de donar-hi voltes més enllà de l’aula, amb preguntes, revisions, amb el propi mestre, companys… No hem de perdre de vista el concepte d’esforç.
    9. Una de les estratègies de l’aprenentatge és la repetició. Sense que es noti, és clar. Però penso que l’alumne n’ha de ser conscient. A mi aquesta reflexió em recorda a la publicitat subliminal, un punt perillosa...
    I en síntesi, es dibuixa un paisatge ideal, tant pel que fa als alumnes com als docents. Un bon mestre apunta maneres de líder, de dinamitzador, de facilitador. I un líder positiu també serà un bon mestre. Però un líder no sempre és positiu...


  • #1

    Aida Pérez (martes, 11 julio 2017 07:36)

    Bon dia! Després d'haver-me llegit el text proposat, estic d'acord amb tot, tot i que hi han punts que si que me n'adono que treballo més, o que li dono més importancia que a uns altres, dia a dia.

    SObretot crec que treballar amb pasió, mostrant als alumnes que allò que expliques, que dones, que fas, t'agrada, per a ells és una gran motivació...Si per el contrari, la teva feina és mecànica, i dones la impressió que ho fas perquè ho has de fer, no anem bé.

    Treballar msotrant als alumnes que nosaltres, els emstres, no ho sabem tot, també els hi és (a vegades sorprenent per als alumnes), d'ajuda. Jo moltes vegades no sé un tema o no el tinc gaire clar, o algunes de les pregntes o coemntaris no els se respondre, llavors ho dic i entre tots ens ajudem, opinem, busquem informació.

    Treballar des del cor, repetir punts importants, evitar ensenyar el mateix, de la amteixa manera i mai parar d'ensenyar també són punts molt forts. is volem que els nostres alumnes estiguin bé a l'aula, que tinguin ganes d'aprendre, de viure experiències...Nosaltres hem d'estar allà i proporcionar-los tot això.