Us animem a fer una ullada al video que us enllaço. El vídeo dura uns 13 minuts. Es tracta d'una "xerrada" on un professor de 5è d'una escola de Saragossa explica amb quins reptes es troba l'educació avui en dia. El César Bona està llicenciat en Filologia anglesa i en els últims anys ha esdevingut una persona molt reconeguda dins l'àmbit de la docència per les metodologies emprades.

I quina és la teva opinió ?

Comentarios: 5
  • #5

    Maribel Merchan (martes, 09 julio 2019 20:18)

    M'ha agradat molt la xerrada i comparteixo moltes de les coses que diu. Aquest curs he fet la substitució d'una professora de CN de 2ESO i el principal problema que he tingut ha estat que m'ha costat moooolt conèixer als alumnes per motius diversos (grups de 32 alumnes, amb molta diversitat, que segons l'hora estaven en un grup o altre (grup classe o grup flexible, etc)). Abans donava classes d'FP i podia fer pràctiques al laboratori amb la meitat del grup (15 alumnes) i era ideal per a poder conèixer i crear vincle amb els alumnes. Un cop els coneixes i et coneixen, tot és molt més fàcil. Quan estableixes la connexió emocional, el respecte és molt més fàcil i el procés d'ensenyament-aprenentatge també. El fet de fer moltes activitats pràctiques també els engresca i els motiva i aprenen molt i els hi fa ser conscients del que aprenen. Crec que cal tenir clar què hem d'ensenyar i triar la millor forma de fer-ho per tal que els alumnes estiguin motivats i vulguin participar. I per això és vital escoltar i entendre als alumnes i adaptar-nos a les seves necessitats.
    És tot un repte ;)

  • #4

    Santi (martes, 09 julio 2019 19:48)

    Sí, la "xerrada" és força interessant. Està clar que els alumnes han d'estar a gust i feliços als centres. I hem de permetre que expressin la seva creativitat, el que senten o necessiten...
    Però potser no és tan convenient quan no són tan positives aquestes emocions que poden expressar. Faig referència a un tros de text del capítol 2:
    "La persona reactiva no reconeix aquest espai entre estímul i resposta. Les seves eleccions es basen en les emocions, els seus estats d'ànim i sentiments".
    A vegades potser pot passar que tinguem una resposta reactiva (i no siguem del tot proactius) si escoltem o tenim massa en compte l'opinió de l'alumnat, sobretot en grups propers als 30 alumnes, com s'està dient.
    Què en penseu d'aquesta reflexió?

  • #3

    M. Dolors Alet (martes, 09 julio 2019 15:05)

    La xerrada és interessant.
    Crec, com ell, que la base de l'educació ha de ser el respecte. I, que hem de deixar que, a les aules, hi hagi curiositat i creativitat.
    També estic d'acord amb ell quan diu que l'escola ha de ser un lloc per gaudir i passar-ho bé. Hem de fer que l'alumnat sigui feliç. Com ell diu, a l'alumnat li hem de donar eines perquè siguin persones felices. Per això, és molt important coneixèr-los, escoltar-los, saber quines són les seves necessitats, els seus interessos, les seves pors... Per això, a vegades, és necessari deixar de banda els continguts de la programació i centrant-nos en conversar amb l'alumnat i, sobretot, escoltar-lo.
    No hem de voler canviar els i les alumnes sinó que hem de canviar la nostra perspectiva pel que fa a ells i elles.
    És clar que no és el mateix tenir 30 alumnes que 20, i que els continguts s'han de donar, però s'ha de buscar la manera de poder fer que els i les alumnes estiguin a gust, sentin que se'ls té en compte i que se'ls escolta.

  • #2

    Sergi Llop (lunes, 08 julio 2019 12:35)

    Trobo que la xerrada ha estat molt interessant ja que crec que entre tots ens hauríem de plantejar un canvi en l’educació que impartim. És molt important donar més pes a les emocions en l’educació enlloc de donar-ho a les ‘assignatures troncals’. Desenvolupar la intel•ligència emocional en els nostres alumnes pot ser essencial pel seu futur, tant en l’àmbit social/personal com en el laboral.
    De totes maneres, crec que aquest canvi s’està duent a terme a primària, mentre que a secundària se segueix treballant amb les assignatures troncals com sempre. Trobo que és més complicat aplicar-ho a l’educació secundària i, posteriorment, a batxillerat/FP ja que aquí els alumnes ja s’hi ‘juguen’ coses, com entrar al batxillerat/FP/carrera que vulguin.
    És una xerrada molt interessant però si no fem tots un pas per tirar cap a la mateixa direcció, penso que costarà molt que es faci aquest canvi.

  • #1

    Sara Sitjes (lunes, 08 julio 2019 10:59)

    M'ha encantat la xerrada. Te molta raó, hem de saber escoltar , empatitzar... Tot això es molt fàcil si tens una classe de 15-20 alumnes però molt complicat quan en tens 30.
    Una altre de les coses que ha dit és que s'haurien de deixar a part les programacions i centrar-nos en les necessitats dels alumnes. Això també és complicart de dur-ho a terme ja que no tens aquesta llibertat perquè t'exigeixen que compleixis amb la programació.
    Ho pinta tot molt maco però la realitat n'es un altre. Hi han poques escoles on només tinguis 15-20 alumnes i puguis treballar per competencies o en funció de les necessitats de cada alumne. Amb això no vull dir que hem de llençar la tovallola i que mentres el problema de massificació no ens l'arreglin no podem fer res, tot el contrari jo penso que dins de l'alula poden fer petites coses per ajudar a aquests nens a crèixer com a persones. Al menys jo ho continuo fent malgrat em costi mes ja que treballo amb batxillerats.