Piaget i Coaching

“Un aporte especial para el Coaching es el realizado por Jean Piaget, que con su Pedagogía Operativa parte de la filosofía de que “todos lo que le enseñas a un niño evitas que lo aprenda”. El reto para el docente, en esta metodología, es como incorporar a los deseos de los niños de aprender sobre algo (por ejemplo, sobre los dinosaurios), las demás materias también implicadas: Matemáticas, Lenguaje, Física y Química. Se trata, como en Coaching, de encontrar la motivación y seguirla, y no de aprender por obligación. Mostrar a alguien, tenga la edad que tenga, siempre es un proceso engorroso, pues es reconocer que el poder de aprender no está en la persona que ejerce la docencia, sino en el alumno, y eso requiere un esfuerzo adicional. Es así como el modelo del Coaching puede aportar mucho a la enseñanza”

 

 

Página 50 del libro PNL & Coaching. Una visión integradora, por Vicens Olivé Pibernat y un equipo de coaches. Editorial: RIGDEN-INSTITUT GESTALT

Comentarios: 10
  • #10

    Montse Bragulat (jueves, 12 julio 2018 17:18)

    Crec que és un text molt encertat i com a docents hem de reflexionar molt en com fem docència. Penso que "acompanyar" sempre és millor que dirigir o manar, ja que l'alumne és protagonista dels seus aprenentatges si el fem reflexionar sobre què aprèn, com aprèn, què el motiva...
    No hi ha moments per l’aprenentatge i altres que ens desconnectem d’aprendre. El cervell no ho pot fer, està programat per aprendre, l’aprenentatge forma part de l’evolució dels éssers humans i aquest aprenentatge és col·lectiu. Però no sempre aquest aprenentatge és reflexiu. No sempre els alumnes són conscients que aprenen, i no reflexionen sobre com ho han après o què han après. Les persones aprenen si són conscients que ho fan, si saben per què ho fan, si saben com ho fan i si saben si ho han aconseguit, tot revisant les estratègies que ho han facilitat o ho han dificultat. Són protagonistes si els fem reflexionar sobre l’aprenentatge. Som protagonistes si sabem reflexionar profundament sobre com aprenem. Per tant, en tot aquest procés de l'aprenentatge el model del coaching i les seves estratègies ens poden servir i ajudar a que l'alumne reflexioni sobre aquest procés.

  • #9

    Míriam Bastos (miércoles, 11 julio 2018 00:21)

    Com a docents o acompanyants dels alumnes és molt important quina és la nostra posició. Si em poso darrera i l'empenyo, ell no sap on va, si em poso al davant, no pot veure, en canvi, si estic al seu costat pot fer el seu camí amb la meva companyia (si em necessita estic)
    Limitem la seva creativitat i afavorim la dependència a nosaltres si els donem tot fet, així, ni tan sols es preguntaran si saben alguna cosa.

  • #8

    Silvia Capellas Micó (martes, 10 julio 2018 09:38)

    La frase " todo lo que enseñas a un niño evitas que lo aprenda " , crec que explica com ens hem de posicionar com a docents davant dels alumnes . Els nens d'avui en dia amb les noves tecnologies i els mitjans de comunicació saben moltes coses . Pensar que el que tu els hi pots explicar els pot interessar o , encara més , suposar que no ho saben , crec que és un gran error.
    La idea de pregunta és bàsica . Preguntar què saben sobre el que anem a parlar , Com ho farien sobre algun problema és bàsic . Ells tenen sempre resposta i són molt creatius . Davant d'una proposta nostra que té un únic punt de vista que és el nostre contraposen 25 cervells pensant amb idees i sabers que ens milloren i sobrepassen . Hem d'escoltar-los i constrtuïr entre tots el camí per aprendre .

  • #7

    Josep M Gómez (miércoles, 04 julio 2018 10:27)

    Estic d'acord que la millor motivació i interès es basi amb els desitjos de l'alumne. Allò que l'alumne vol aprendre i desitja saber per curiositat el motiva més a aprendre.

  • #6

    Pilar Garcia Cordoba (martes, 03 julio 2018 19:16)

    Estic totalment d´acord que la motivació i l´interés és la base perquè un nen/a aprengui. Hi ha moltes coses que es fan i s´expliquen avui dia a l´escola que no els interessa i que, a priori, no els hi són profitoses ni properes. Per la meva experiència com a mestra, he comprovat que allò que té a veure amb experiències viscudes i que desperta curiositat es captat de seguida pels alumnes i ho recorden millor.
    D´altra banda dir, com ja ha comentat alguna altra companya, que tal com estàn organitzades les aules i amb els pocs recursos dels que disposem, es certament complicat.

  • #5

    Mont Prats (martes, 03 julio 2018 18:04)

    Te raó Piaget quan afirma que per a què un nen aprengui coses les ha de fer ell mateix, però encara un xic complicat amb l'educació que ensenyem.
    Hem d'introduir més projectes lliures, menys alumnes per aula, .....

  • #4

    Mercè Piera (martes, 03 julio 2018 16:14)

    A mi el que realment m'ha sorprès dels darrers anys és la involució de l'educació. Jo vaig estudiar Magisteri fa molts anys i em van ensenyar a treballar sense llibres de text, amb centres d'interès d'on sorgien totes les activitats per treballar totes les àrees, els temes els escollien els nens. Una educació global dèiem aleshores. A les escoles de la República ja era així. L'escola del Mar...Avui en diuen projectes! he patit la mala educació que han rebut els meus fills, amb llibres de text i matemàtiques sense explicacions. Un dia vaig aconseguir localitzar el meu professor de matemàtiques de quan feia Magisteri i li vaig explicar totes les meves penes, després d'una hora al telèfon, em respongué: -Com pots veure això ha canviat molt! ja no és com quan estudiaves tu! fes de mare i no intentis fer de mestra als teus fills, no hi tens res a fer.

  • #3

    sara sitjes (martes, 03 julio 2018 11:35)

    Te rasó Piaget quan afirma que per que un nen aprengui coses les ha de fer ell mateix. Per desgracia això no es pot fer en les aules tal i com estan ara. Una mica l'objectiu de Piaget és el treballar per projectes. Aquesta metodologia és molt bona sempre i quan es tin
    guin els recursos necessaris per fer-la: classes amb pocs alumnes màxim 20. Ja que jo ja he intentart treballar per projectes en classes de 30 persones i es molt complicat. L'esforç que has d'invertir no compensa els resultats.
    També és veritat que s'han de treballar altres àmbits com la mmoria en que molts cops la motivació no serveix i ho has de fer perquè toca.
    Un altre problema que veig en tot això ésa que els alumnes no saben el que volen fer, la gran majoria, per tant si no saps que vols es dificil trobar la motivació per fer-ho

  • #2

    Sandra F (martes, 03 julio 2018 10:02)

    El que més m'interessa d'aquesta aportació de Piaget és la relació amb la motivació, que per mi, és vital en el procés d'aprenentatge. Per experiència pròpia puc dir que no es pot obligar a aprendre i motivar als 30 nens o adolescents d'una classe és una tasca complicada, perquè la motivació intrínseca és personal, individual, a cadascú es motiva per alguna cosa diferent. Fins i tot a l'educació per projectes, com deia la companya Sílvia, hi ha alumnes que no mostren gens d'interès i als que costa motivar. Aquest per mi és el repte cada vegada que hauríem d'enfrontar els professors: motivar almenys a la majoria d'alumnes...

    PD: S'ha posat en marxa el gam@ACTE i d'aquest curs no hi ha cap company participant, animeu-vos!

  • #1

    Silvia Marimon (martes, 03 julio 2018 09:42)

    El que diu Piaget és molt interessant i ho estem posant en marxa mitjançant la nova educació per projectes, on és el infant el que decideix que és el que li interessa i per tant sobre el que vol aprendre. Ell aprèn allò que realment vol aprendre i el docent en aquest cas només l'acompanya en el camí però no decideix. Crec que aquesta nova prespectiva de l'educació, totalment diferent a la que teniem fins ara fa que l'infant realment tingui interès per saber ja que és ell el que ha escollit el que vol aprendre.