Maturana i les paraules evocadores 

“Palabras Evocadoras. El hecho de que uno se acuerde de las palabras de sus maestros muestra que estas fueron evocadoras y transformadoras. Sí, esa reflexión me mostró algo que empecé a comprender plenamente a lo largo de mis estudios de medicina y biología: es de una manera u otra según el vivir que se viva, y ese ser penetra todas las dimensiones del vivir de uno, desde el sentir al pensar y al hacer, y por ello nada de lo vivido es trivial. Lo central en la formación de un estudiante no es la información, sino el vivir del o de los maestros con quienes se convive. Sin encuentro no hay sabiduría. Sin amar en el presente no hay encuentro” Humberto Maturana. Biólogo chileno.

 

Revista Mente Sana número 54, página 33

 

 

Comentarios: 10
  • #10

    Montse Bragulat (jueves, 12 julio 2018 18:30)

    Com a docents hauríem de ser més conscients del que transmetem amb el que diem, no tant amb la informació en sí, sinó en COM ho diem, com ens expressem, si som receptius a les demandes dels alumnes, als seus dubtes... No solament en el tema acadèmic, sinó també en el tema personal. Per exemple, si ens centrem en l'etapa de l'ESO, que és l'etapa on treballo, cal tenir present que el nostre alumnat està a l'etapa evolutiva de l'adolescència i que, per tant, estan en una etapa de construcció de la identitat i, alhora, passen per una crisi d'identitat personal, on es redefineix el seu autoconcepte i, per tant, la seva autoestima. Això és important tenir-ho present com a docents ja que ens pot permetre ser conscients d'aquests canvis a nivell personal i evolutiu dels nostres alumnes i, per tant, hauríem d’intentar fer un acompanyament en aquesta construcció de la identitat personal que passen els nostres alumnes.

  • #9

    Silvia Marimon (jueves, 12 julio 2018 13:02)

    Tota la raó, la veritat és que el professor té un paper molt important en la vida del alumne tant a nivell educatiu de matèries com educatiu de la vida. Segons com vegi el professor la vida i com la interpreti és el que transmetrà.

  • #8

    Pilar Garcia Cordoba (miércoles, 11 julio 2018 19:06)

    Totalment d´acord. Jo crec que una de les coses més importants dins l´aula és l´escolta. És importantíssim que els alumnes tinguin aquesta habilitat molt i ben desenvolupada, ja que és aquesta la principal via per aprendre. Si a més aquesta escolta, o aquesta manera com s´utilitza el llenguatge és amb emoció, amb confiança en allò que expliques i desperta el interès del nens/es, llavors els coneixements que estàs impartint ja tenen molt guanyat.

  • #7

    7 (miércoles, 11 julio 2018 18:42)

    El do de la paraula sembla que està de modé. Ni una pel·lícula, ni un reportatge pot arrribar a comunicar tant com la paraula d'un professor a l'aula després d'establir un abona sintonia. Reivindico el poder de la paraula a classe, no em refereixo a defensar la classe magistral, però si l'intercanvi a través de la pròpia experiència o del saber del docent i la transmissió d'experiències.

  • #6

    Míriam Bastos (miércoles, 11 julio 2018)

    És vital l'ús del llenguatge i com el fas arribar, la tonalitat, el moment, la concreció de les paraules. Molt del coneixement que quedarà a la ment de l'alumnat serà algun comentari i aquest el podrà afavorir o no. Un llenguatge estratègic produeix canvis molt impactants.
    De fet, els estudis ens demostren que sense emoció no hi ha aprenentatge. Tenim records de moments que ens han impactat molt, això no ho oblides per això és important saber i buscar formes que facin connectar a l'alumne. Penso que si utilitzes elements del quals tenen interès, això els pot motivar. Penso en la serie de Merli i ho veig com una eina per utilitzar la serie per treballar les habilitats socials, emocions, etc. Els encanta i connecten

  • #5

    Sílvia capellas micó (martes, 10 julio 2018 23:48)

    El text em fa reflexionar sobre que , moltes vegades , com a docent és veritat que el que transmets , l'emoció , el creure-t'ho és més important que la informació en sí mateixa . A vegades quan he triat , per exemple, una obra d'art que vull ensenyar als alumnes , miro que m'emocioni a mi perquè quan la presenti als meus alumnes sentin la meva emoció i tinguin ganes de sentir-la també . No pots transmetre res als alumnes que a tu no t'emocioni .

    Jo recordo dos professors de l'institut ,... un era el de literatura que ens portava de tant en tant a casa seva a veure la seva biblioteca . Ens aconsellava llibres genials ... d'aquí crec que va néixer les meves ganes de llegir i devorar llibres . Un altre també important , el de mates que li encantaven els trens i ens explicava moltes anècdotes i ens va proposar que ens trobéssim en grups per estudiar i debatre les matemàtiques . Tots trèiem molt bones notes .

  • #4

    Eva Pagès (martes, 10 julio 2018 22:09)

    Totalment d’acord, la informació és important, però el més important és saber com transmetre aquesta informació per tal que l’alumne prengui consciencia i aprengui. Com a docent de CF, he pogut descobrir durant aquest primer any de professora, que tenir un gran coneixement de la matèria (en el meu cas cuina) no és més important que com saber transmetre aquest coneixements als meus alumnes. Ser un professor entusiasta i empatitzar amb els alumnes, fer-los viure aquest ofici de manera positiva i enriquidora, és la clau per que tinguin ganes aprendre.
    Tal i com apunta la teoria del constructivisme un alumne aprèn per que te ganes aprendre, i està a la nostra ma, fer que tinguin ganes aprendre.

  • #3

    Mont Prats (martes, 10 julio 2018 18:05)

    Té molta raó, mira més la part emocional que la racional.

  • #2

    sara Sitjes (martes, 10 julio 2018 17:25)

    Quanta raó té. Effectivament si només donem informació als alumnes per`po no els sabem esccoltar la feina pot caure en un sac buit. Per dedicar-se a la docència s'ha de tenir vocació, t'ha d'agradar allò que fas i sobretot s'ha de ser empàtic per poder ajudar als alumnes i guiar-los en el camí.
    El que pensen els alumnes i el que pensem nosaltres és molt important per enfrontar-se en el dia a dia ipoder reeixir en tots els projectes que et plantegis.

  • #1

    Sandra F (martes, 10 julio 2018 10:55)

    Em resulta molt interessant aquesta reflexió de Maturana perquè va en la línia d'altres vídeos que hem vist durant el curs: posa l'accent més en la part emocional que en la racional i crec que té raó. Treballant des de un afecte genuí, des del respecte i el reconeixement de l'altre s'aconsegueix una connexió que no te a veure amb els continguts però que facilita tot el procés d'aprenentatge. Ser amable, saber escoltar, tenir paciència, ser flexible, són qualitats que els alumnes valoren més que els coneixements en un professor i hem de qüestionar-nos la nostra practica en funció d'aquesta valoració perquè normalment, no són les nostres prioritats. Si tinguessim al cap aquesta idea de Maturana, quantes de les nostres accions a l'aula serien diferents?