Tema obert als vostres comentaris. Cal fer clic al següent enllaç per poder llegir l’article:

La mirada d’aprovació del mestre és més gratificant que un 10

 

Comentarios: 10
  • #10

    Montse Bragulat (jueves, 12 julio 2018 17:56)

    Penso que aquest article no diu res de nou, però sí que posa èmfasi en molts aspectes que ja coneixem, però que possiblement encara hem d'assimilar i, per tant, treballar més profundament dins del nostre sistema educatiu.
    A mi, particularment, m'ha cridat l'atenció el tema de l'educació emocional a l'etapa de Secundària, quan diu "en els adolescents la part del cervell més activa és l’emocional." Penso que el tema de l'educació emocional en l'adolescència és bàsic i s'hauria de treballar d'una manera més profunda de com normalment es treballa a les aules. Normalment, es treballa a partir d'una assignatura i no en tots els cursos o també es treballa en algunes classes de tutoria. Tot i així, penso que és insuficient. Crec que s'hauria de treballar de manera transversal i a totes les assignatures, creant espais i dinàmiques per a la reflexió i la gestió emocional en el moment que sorgeix la urgència de treballar algun tema concret. Per això, penso que a molts docents ens falta una formació específica i elaborada sobre educació emocional així com una guia per poder tenir les eines i els recursos per crear aquests espais i dinàmiques per treballar l’educació emocional.

  • #9

    Sílvia Capellas Micó (martes, 10 julio 2018 12:03)

    L'article m'ha semblat fascinant . Diu moltes coses , que , com diu David Bueno , ja les sabem . Per exemple que la plàstic i la música són importants a les primeres etapes i jo crec que sempre La LOMCE no els dóna protagonisme , estem igual que fa 40 anys . Es dona importància a les material troncals : Matemàtiques i llengua . Aquí entraria també el debat sobre les intel·ligències múltiple , no tothom té les mateixes capacitats en totes les àrees però sempre hi ha algunes en les que es destaca i que cal potenciar .
    M'ha sorprès el tema dels adolescents . Entrar més tard. Estaria bé tenir-ho en compte . Lliga també amb el tema de la jornada continuada que sempre he cregut que amb els alumnes anem contra natura . Al matí són uns nens actius , concentrats , tranquil.ls ... i les tardes sembla que tinguin altres necessitats , ... potser més motrius o de lleure .
    També em sembla interessant alguns consells que dóna als pares . A l'hora de renyar en positiu .
    La idea que repetint , castigant , o forçant ... que els nens aprenen ... ja diu Bueno que és un fet ( el dolor provoca aprenentatge ). Però crec important comentar que aprendre és divertit i motivador i fascinant ... i així és com ho han de viure els alumnes .
    Molt bon article . El passaré als companys d'escola .

  • #8

    Míriam (martes, 10 julio 2018 01:09)


    Quan el mires, el reconeixes, el fas existir, el sents, li dones un lloc dins de la classe i es genere un vincle. En la comunicació visual es transmet informació de que ell o ella és important. Seria com fer un "apadrinament" de la seva persona. Li dones valor personal, humanitzes a diferència del valor numèric que és impersonal i fred, que no te en compte a la persona.

  • #7

    Mont Prats (lunes, 09 julio 2018 20:58)

    Crec que una mirada d'aprovació , positiva, recolzament, .... és supr important. Jo treballo amb infantil i comencen el curs molt insegurs, i amb la nostra ajuda l'acaben creient en ells mateixos : En el jo puc fer-ho !

  • #6

    Silvia Marimon (domingo, 08 julio 2018 18:47)

    El reforç positiu hem sembla molt important però hem sembla que encara no es té prou present a l'hora de aplicar-lo. Encara a les aules s'exposen els dibuixos "macos" a primera fila i els "lletjos" en segona o dalt de tot fora de la vista a primer cop d'ull, ja que de cara als pares és millor mostrar els bons i així demostrar que és una bona professora.
    També penso que la nova manera d'ensenyança a través de projectes ajuda a l'alumne a interioritzar molt més allò que ha de aprendre i no només aprendre-ho per després vomitar-ho tot en un full d'examen i oblidar-se'n al dia seguent.
    Una mirada còmplice d'un educador en vers un alumne ajudant-lo però sense arribar a resoldre-li farà que el alumne tingui la prou confiança i ganes per seguir aprenent ,no serveix de res des del meu punt de vista ridiculitzar-lo o castigar-lo en comptes de fer l'esforç per ajudar-lo.

  • #5

    sara sitjes (sábado, 07 julio 2018 12:07)

    Jo treballo amb alumnes de batxillerat i el que més els importa són les notes numèriques ara bé sóc conscient que amb el cos donem molta més informació que amb les paraules. Alguna vegada en lloc de parlar el mires fixament i ells ja entenen el que els hi vols dir, però ells estan centrats en la nota que han de treure per emtrar a la facultat i els intereda més què han de fer per millorar la nota que que els hi donguis un copet a l'esquena per felicitar-los per la feina ben feta.
    Ara bé si que és necessaria la comunicació no verbal per enfortir l'autoestima .

  • #4

    Pilar Garcia Cordoba (viernes, 06 julio 2018 19:02)

    Jo estic totalment d´acord en que una mirada d´aprovació, una mirada positiva, de recolzament i reconeixement és importantíssima i "hauria de ser" més important que qualsevol número (nota). Però d´altra banda, també he pogut comprovar que pels nens/es és importantíssim (i no sé si més) una nota en un examen. La pregunta estrella al meu curs aquest any ha estat; "però això compta com a nota", "tindrà nota aquest exercici o aquest treball",... I m´ha sigut molt difícil que creiessin que no només els exàmens comptaven per la nota final, que aquesta nota era una suma de molts aspectes.

  • #3

    Mercè Piera (viernes, 06 julio 2018 17:06)

    El llenguatge no verbal és molt més important del que ens pensem! Una mirada de complicitat i aprovació, un gest, val més que mil paraules! Completament d'acord.
    Hi ha mirades que maten!
    Però un 10.... també està molt bé no?

  • #2

    Sandra F (viernes, 06 julio 2018 14:29)

    Jo també estic, completament d'accord. De vegades la part social i emocional es molt més important pels nens que una nota. Ho saps quan el felicites per una bona feina o per haver millorat tot i no ser el millor, per exemple. El reconeixement es un molt bon reforçador de conductes i ho hauriem de utilitzar més, en lloc de els càstigs o altres reforçadors negatius.

  • #1

    Josep M. (viernes, 06 julio 2018 14:05)

    Crec que és evident. Tots hem constatat, com a docents o com a pares la resposta positiva i gratificant d'una mirada d'aprovació feta. Com les persones busquem aquest reconeixement i si el tenim, ens sentit molt millor. No puc estar més d'acord.