Tema obert als vostres comentaris. Cal fer clic al següent enllaç per poder llegir l’article:

La mirada d’aprovació del mestre és més gratificant que un 10

 

Comentarios: 5
  • #5

    Dani (martes, 11 julio 2017 20:38)

    Hay un aspecto importante en el mundo de la docencia y en el cual no podemos actuar que es el entorno (amistades, familia, pareja). Por ejemplo en el caso de la familia. Antiguamente la familia era padre, madre, hermanos. Ahora ha cambiado tienes varios padres y madres (uno biológico y otro político). Antes se educaba en casa y se enseñaba en el colegio. Ahora se pretende que se haga todo en el centro docente y por mucho que intentemos hacer cosas como las que ponen en el artículo como no mutilar la creatividad, reñir en positivo, esa apagada emocional cada vez es más precoz y cuesta bastante conectar con el alumno. Es más, a veces, intentas dar un refuerzo positivo o felicitarlos por algo que han realizado bien y se lo toman mal, e incluso les incentiva para volver a las malas conductas. Mundo complejo el de la docencia.

  • #4

    Mònica (sábado, 08 julio 2017 12:53)

    Hola
    Gràcies per les aportacions
    Em "llanço" amb la meva!
    Hi ha una part més important del missatge que es dóna a l.alumne, per exemple, que és el to amb el que es diuen les coses (ho recordava l any passat amb un taller i fa molts anys ho havia llegit en un llibre de comunicació no verbal) que voldria esmentar en aquest espai:
    Si no bo tinc mal entès, és tan o més important el com es diu, l entonació (alegre, trist...part emocional) com el que es diu.
    Ja direu què en penseu
    Salutacions

  • #3

    Damàs (viernes, 07 julio 2017 18:00)

    Apreciada Núria i apreciat Xavier,

    Gràcies pels vostres comentaris.

    La neurociència que has comentat Núria està fins i tot relacionada amb el comentari d’en Xavier sobre el que crec que és l’experiment conegut com l’efecte Rosenthal també anomenat com efecte pigamlion. Ho dic perquè des de la neurociència s’ha descobert que l’observador influexi en el que observa (principi d’incerteça de Hesisenberg) i això porta també en el camp de la neurociència al que es coneix com a neurona miralll (mirror neuron).

    M’agrada saber que aquestes teories s’alineen amb Piaget o Maria Montessori i a Carl Rogers, Maslow,… Esintein, David Bohm,...


    D’aquí la relació amb el poder de les paraules. En el món de la indagació apreciativa és diu “words create worlds”. Les paraules creen mons, faciliten la emergència de emocions positives o negatives,…

    Important el que comentes de la part emocional Xavier i sobre tot la part del cos, que és la gran abandonada en el mon occidental i món educatiu.

  • #2

    Núria (jueves, 06 julio 2017 00:30)

    Hola! Estic d'acord amb tu Xavier que malgrat el que alguns sectors de la societat opinen, seguir els ritmes dels infants no és una moda. La neurociència no ha fet més que donar arguments a les teories de Piaget o Maria Montessori, com diu Bueno a l'article "no cal inventar res, la sopa d'all ja està inventada" només cal que els professionals de l'educació adaptem aquestes teories al món actual de manera racional (recordo fa uns 5 o 6anys la dèria d'instal·lar PDI's a totes les aules d'infantil, tauletes, pantalles,.... Sota el meu parer, una veritable bogeria!). Des de qualsevol matèria, àrea o mòdul els mestres i docents podem fer les coses diferents i integrar les "maries" (plàstica,música i ed.física) que les lleis d'educació van desplaçant cada cop més, als nostres continguts; així com ser molt conscients que la connexió emocional amb l'alumnat és la primera pedra del camí que ens conduirà cap a l'aprenentatge significatiu.
    Per acabar, i lligat amb l'article que comenta el Xavier, el poder de les paraules sobre els infants i adolescents és molt gran i sovint no en som prou conscients. Fa uns anys feia reeducacions i al despatx venien nens i nenes (d'edats ben diferents) amb moltes etiquetes; els més grans (12-17) arribaven a dir unes coses d'ells i elles mateix/es que m'esgarrifaven ("jo no faré batxillerat perque ja m'han dit que no seré capaç, que no m'ho treuré i que no perdi el temps". O, "faig batxillerat per a mòduls de grau superior perquè la sele uf, m'han dit que no la passaré. I tu què vols fer? M'agradaria fer geografia o geologia per acabar fent arqueologia. Ja veuré però si puc." ) . En comptes de treure la bola de vidre i fer prediccions, potser caldria donar-los eines i recursos per ajudar-los a assolir els seus objectius, no?

  • #1

    Xavier Roy Capell (miércoles, 05 julio 2017 19:59)

    Molt interesant l'article. Va lligat una mica amb el que es parlava ahir de Piaget, no anticipar-se. Al final resulta que respectar els ritmes de cada infant, no és una moda, sinó que està recolsat fins i tot a nivell físic i científic. El cervell dels infants madura a ritmes diferents, però per a mi, tot i que això és importantíssim, el que més m'ha impactat de l'article, és quan parla de la gran importància que té la bessant emocional en l'aprenentge.
    M'agradaria explicar-vos un article que vaig llegir fa poc sobre un experiment que es va fer i em va impactar molt. Resulta que es van fer dos grups de nens, uns que acadèmicament eren bons i en l'altre nens que acadèmicament eren fluixos (la paraula dolent em sembla molt forta). Als mestres que els havien d'acompanyar en el seu procès d'aprenentatge els van donar la informació al revès sense que ells ho sapiguessin, és a dir, als mestres que tenien els nens "bons" els hi van dir que eren els "dolents" i la 'inversa. Sabeu quins van ser els resultats? Doncs que els "dolents" van pujar i superar els resultat acadèmics dels bons, i els bons van baixar molt els seus resultats acadèmics. Per què? Doncs per la mirada que tenien els mestres d'uns i dels altres. Els que els altres esperen de tu, i el més important, el que els altres creuen i etiqueten de tu, t'arriba i et condiciona. Aquest és el principi de la física cuàntica. SI TU I CREUS, JO PUC!
    Un altre tema important és la importància del primer septeni en la vida de les persones. En aquesta etapa és importantissim la conquesta del propi cos, dominar-lo i coneixe'l, d'aquesta manera, els processos cognitius que es duguin a primària és conqueriran d'una manera més eficaç.
    La meva conclusió com a mestre que ha d'acompanyar els nens a l'escola per què puguin fer aprenentatges significatius és que primer activo l'emoció a través del moviment i desprès introdueixo el contingut d'aprenentatge.